Poiché non è stato possibile in questo periodo organizzare alcuna iniziativa, Sasulein ha ritenuto comunque di divulgare un messaggio alla città:

Av salut, Sasules, av salut tót quant.

St’ān an psam menga incuntreres, acsè a iò pinsē ed butèr zo do righi, c’an ve descurdedi ed mè, al voster sendegh dal Carenvel!

Am indespies dimandi, perché mè a saun un sbaracadaur e am pies ster in mēs a la geint, ma adesa a gh’è al distanziamento e al coprifuoco, paroli ca’m fan pinser al teimp ed guera!

L’è stē un ān fà ca’s sam vest l’ultma vólta, pò i s’an srē in cà. Subét l’an ne gnianc andeda mēl: as sam ingusē con tót qual ca cateven in cà, a iam svudē i frigo e al canteini, po’ st’istē la sembreva bèle finida l’astineinsa. Invesi, i s’an sre sò n’ètra vólta: i an dē forfè a bar e ristorant e tót in cà a des aur, anch per Nadel! Mè ai ho pruvē a dir che al bar lè la me secanda cà, ma an ghè stē gnint da fer.

Che po’ al problema an l’era gnianc tant per qui damant mè, c’ander a let a des aur as sembreva d’éser turnē in cóleg, ma per tót qui zauven che in cóleg in gh’ein mai stē e che adesa in fan gnianc piò al militer: pruvé a imaginerev! Eh, sé, i zauven i an patí dimandi: gnint scóla, gnint sport, gnint aperitiv; a ghe stē ed qui c’préma is deven malē per an ander a scóla, che adesa i sein travesti da bidèl per tinter ed turneregh ed nascost!

A mè, qual ch’am dà piò fastēdi l’è la mascareina (e dir che mè ed mascri an m’intand), perché et dēv seimper valuter s’ander fóra ed cà per ster un poc a “piede libero” o ster in cà a “naso libero”: tót du an s’pol menga!

Adèsa a sparàm ca fagh’n in presia con al vasèin e che quand i aran finí ed vasner i dutaur c’li faghen ander in gir a curer qui pover vcèt, che con tót qual ca’l ghè tuchē ed sintir, i gan fifa a gnir fóra ed cà. Sé, perché se a i zauven g’hè tuchē saul ed ster in cà, a dimandi vcet ghè tuchē la càsa!

Av dirò po’ anch c’an lè menga vera che per fer di vasèin a ghè bisagn ed gazebo petalosi, c’al savam tót che per fer gnir sò di fior bé e grand, l’unic môd lè impirli ed sés!

Ed Sasol, a ghè pôc da dir, perché lè tót fēirem anch chè; anch i lavaur ed Piasa Granda i van a rileint e a ghe vrà so quant mèis ancàra, préma ed finir. Però al pēs ch’ian desquacē lè propria bèl e a saun cunvint che a la fin la piasa la srà n’incant. A chi po’ as lameinta perché i g’han lasē al macni, agh voi arcurdèr c’là sè bèle andèda  bein ed’n aveir avû l’invasiaun di monopattini, chi sfràsen sò e zo per i marsapé e an se capés da dov i desvenen e in do’volen ander, ma’t riven in ti còren!

Piòtost, adèsa a gh’am al nóv guèren ch’al sambra aver mas tót d’acord, ed tót i partí, ed tót i culaur: mè an vrev saul c’al gueren Arlechein, a la fin an sia qual ed Pulcinela e che a pagher tuchésa seimper a Pantalaun!
Nueter sasules però a gh’am da stēr tranquel, ca ghavam San Zorz c’as protēs e lò ed draghi as n’intand!

Àlaura cum’a io seimper fat av salut con al me avgòri e al me cunséli, sperand d’arvedres prest:

Sasules, stev ateinti c’ag sia seimper l’aqua in tal canalàti e un biciròt ed lambrosch in séma a la tevla!